miércoles, 2 de julio de 2014

El proceso repoblador tras la expulsión de los moriscos en el señorío de Relleu. (Mª. Carmen Claver Cortés). 2ª Parte.

    

Extracto de la memoria de licenciatura dirigida por el Dr. Antonio Gil Olcina, presentada en la Universidad de Alicante (1982).

2ª PARTE



     Hemos analizado dos documentos muy interesantes para apreciar dicho aspecto. D. Eduardo Soler los recoge en sus notas.
     El primero de ellos data de 1633, cuando el conde de Ana, titular del lugar de Relleu en ese momento, concedió una serie de concesiones.

(Por razones de espacio no expongo todas las enumeradas en el trabajo de Claver Cortés)


1. —«Dona les herbes del terme de la present vila y Baronía de Reileu y la tenda de aquella pera la obra de la Iglesia nova que se ha de fer en dita vila y que ajen de ser administradors de dites herbes y tendes lo retor gobernador y jurat en cap que hui son y per tems serán de dita vila de Reileu, de tal que tot lo que rentase aquella lo ajen de depositar en una caixa de deposit que se ha de fer y posar en la sagrestia de la esglesia de dita vila y cas un deis dits ajen de teñir una claus pera abrir y tancar dita caixa, donant facultat sa señoría ais desusdits para que dites herba y tenda puiguen arrendar aquelles millor modo y manera que lis pareixera y ben vits li sera donat bastant poder que a semblants administradors se sol pot y deu donar a la sor, incidents y dependents, anexos y conexos que el poder modelat y pernovar los ganados forasters que entraren o pasten les herbes del terme de dita vila puiguen ferio los justicias y jurats de dita vila y lo gobernador de acuesta aquell que primer trobarn dita monta y la pena y claus que incurrirán se aja de fer tres iguals parts les dos ajen de ser y sigen pera la obra de la esglesia depositantles en lo damunt de dita monta y clau y tot lo procer sigi per raho de dits claus com per les herbes y tenda de dita vila no puixa servir ni servixca sino a per ais de fer la obra de dita esglesia y que dita concepcio no aja de durar ni dure mes temps que durant la voluntat de sa señoría y si cas sera que los dits administradors volgeran sonar alguna cantidad de diner a Juany de la que estaré depositada en dita caixa no lo pugere fer sin exprés consentiment de sa señoría.

3. —ítem que del vi que es cullira en lo terme de dita vila tan solament se pague de aquel a la señoría de cada vuit canters hu y que les viñes que novament plantaren sien tranques de dit dret per tems de deu anys contadors del dia que novament se aniran plantant, y de que plantaran dites viles tinguen obligado de manifestar a dita señoría o a qui tinga ses veus el dia que plantaren dita viña lo que si no taran tinguen obligació de pagar dit dret. I les terres que novament se establiten sien tranques per quince anys.
4. —ítem que del panig que se cultiva en el terme de dita vila es paque de huy en avant de dret de señoría de dotze barfelles una.
6. —ítem que la present sa señoria absol y perdone a tots lo veins y habitans de dita vila per rahó de qualsevol delit criminal que fins los dia de huy agen incorregut y que no lis demanara juis dit dia per la part cas, ni cantitat alguna per raho de dits delictes.

8. —ítem que los jurats uno o tots seus ministres puixen accusar y asentar cami ais ganados que es trobaren en lo vedat aixi en la redonda como en lo terme de esta vila.

12. —ítem que els llauradors que en ses terres trabaran any dins deu dies tinguen obligado de manifestarlo o passats quell quede prescrit. Ítem que el carrech de administrador de les aigues de les ortes de esta vila viu deis jurats y que desde ara queda revocat lo sot sequier.

13. —ítem que els juges contadors agen de ser deis govern y dos fora del govern.

15. —ítem que los justicies tinguen obligacio de exercir son ofici aixi en lo civil com en lo criminal y donar conté a sa señoría, o son governador, que huy es y per temps sera de totes les coses aixi civils com crimináis, que succeirem en dita vila y en lo terme de aquella.

16. —ítem que los jurats tinguen la obligacio de exercir son ofici be y lealment en la bons administració de dita vila y que en les coses tocants a la tenda, panadería y taverna.

17. —ítem que los amustafaf de dita vila tinga obligacio y jurisdicció en son oficial y a las cosas tocants de pessar, mesurar carrers, camins y fitacions.

18. —ítem que les cerques de dita vila tinga obligado de fer netejar les acequies y de fer executar les penes que incurrirán los presoneganen y perdran del aigua seus tanda.

19. —ítem que el modo de votar en conselleria siga en faves y sigrons.

20. —ítem que les assignacions se ajen de teñir en la sala de la vila.

21. —ítem que en los ganados no puigue, anar pastors en aquella de diu huit anys en avall.

23. —ítem que en lo consell particular no puxa a ver no ser conselles pare ni fill o germans ni sogre, ni gendre, sots pena de deu Mures pagadores de bens propis deis jurats en dita vila...»

     Todo ello fue concedido en Relleu el 13 de junio de 1634.





Se autoriza la reproducción de la información contenida en esta publicación, siempre que la fuente sea citada.

 


No hay comentarios:

Publicar un comentario